By: Iker

Que es el canvi climàtic

El canvi climàtic és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.

No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes. De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal..

Pel canvi climàtic cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la ciència: la meteorologia, la física, la química, l'astronomia, la geologia i la biologia,tenen moltes coses a dir.

Causes:

Efecte hivernacle

A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

L’energia

L’energia ha format part important de la evolució de la espècie humana: Des de el descobriment del foc fa milers d’anys, passant per la revolució industrial amb la màquina de vapor, fins l’actual situació climàtica deguda, en bona part, a les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats en la producció de l’energia que consumim.

Actualment trobem l’energia omnipresent en el nostre dia a dia i se’ns torna difícil imaginar un món sense aquesta facilitat per obtenir-la. Només cal engegar el cotxe, encendre el llum o els fogons per tenir energia per fer les tasques diàries.

Aquesta energia majoritàriament s’obté de la crema de combustibles fòssils que alliberen a l’atmosfera grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle. Actualment, les emissions de GEH provinents de la generació d’energia representen més de un 60% del total, si considerem tots els sectors on té afectació: producció d’electricitat, climatització, transport… Unes emissions que no paren d’augmentar any rere any. 

Els mitjans de transport

Quan parlem d’emissions generades pel transport hem de diferenciar entre aquelles que contribueixen al canvi climàtic i aquelles que afecten de manera directa a la salut humana, és a dir, les que afecten la qualitat de l’aire. Les primeres estan constituïdes per les emissions de CO2. Les segones inclouen gasos i partícules diverses com els òxids de nitrogen (NOX), el monòxid de carboni (CO), els compostos orgànics volàtils (COV) i les partícules (PM) entre d’altres. Totes dues són importants, però responen a fenòmens diferents.

Més enllà d’aquestes emissions, el transport genera altres impactes ambientals, com són la contaminació acústica o fragmentació del territori.

Efectes:

Biodiversitat

El canvi climàtic està afectant a processos esenciales de molts organismes, com el creixement, la reproducció i la supervivència de les primeres fases vitals, i pot arribar a comprometre la viabilitat d’algunes poblacions.

Ecosistemes com els aiguamolls es toben en risc de desaparèixer totalment, i espècies com l’os bru o la surera estan en perill d’extingir-se al nostre país.

D’altra banda, ens trobem amb una proliferació d’espècies invasores, com ara meduses o mosquits tigre, en detriment d’altres d’autòctones, com els caragols marins.

Les aus, a més, estan canviant els seus patrons migratoris, i es queden en latituds més càlides.

En els nostres mars s’observa una disminució d’espècies d’algues, com les algues vermelles al Cantàbric. Els esculls de coral mediterrani es troben greument afectats. A més, l’augment de la temperatura de l’aigua provocat pel canvi climàtic ha disparat les taxes de mortalitat de la posidònia.

 Incendis

El canvi climàtic transformarà el règim d’incendis en els propers anys, i provocarà fenòmens més intensos i una desforestació major per la disminució de la capacitat de recuperació dels boscos mediterranis.

L’augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions crearan el brou de cultiu ideal per als incendis, especialment a les zones d’alta muntanya. A més, cada vegada superen amb més freqüència les 500 hectàrees (els denominats ‘Grans Incendis Forestals’) i són més virulents i difícils de combatre.

2017 va superar la mitjana de l’última dècada, amb un nombre major d’incendis forestals, de superfície afectada i de grans incendis.

Desglaçament

Al nostre país s’han perdut ja més del 80 % de les glaceres pirenaiques i, per a 2050, podrien desaparèixer irreversiblement. Mont Perdut ha decrescut de mitjana 5 metres de grossor en les últimes dècades, encara que hi ha punts on són fins a 14 metres menys. En general, retrocedeix un metre a l’any.

De les 52 glaceres que hi havia en 1850 n’han desaparegut ja 33, la majoria després de 1980.

Les 3.300 hectàrees de llengües de gel que hi havia a principis del segle XX al Pirineu s’han reduït a 390.

Augment de la temperatura

La latitud en la qual se situa el nostre país serà  especialment copejada per l’escalfament global. Això significa que les ones de calor a l’estiu seran més implacables i duradores.

Es preveu que les temperatures pugin fins a 6 ºC en 2100, cosa que provocarà un increment de les condicions d’aridesa, així com més esdeveniments extrems de precipitació.

L’augment de les temperatures ha estat especialment acusat en les tres últimes dècades (1975-2005), amb una taxa mitjana d’escalfament d’uns 0,5 ºC per dècada.

Com ho podem evitar

1.            Incrementar l’ús de les energies renovables.

2.            Estalviar aigua

3.            Protegir i millorar els embornals naturals de gasos d’efecte hivernacle.

4.            Millorar l’eficiència de  l'automòbil, utilitzar més sovint el transport públic.

5.            Fomentar l’eficiència energètica en edificis .

6.            No consumir productes en aerosol, ja que els gasos CFC alliberats afecten seriosament la capa d'ozó

7.            Crear més zones verdes i protegir les existents.

8.            Cuidar que no escapi el refrigerant dels aires condicionats.

9.            Impulsar la investigació científica i el desenvolupament tecnològic.

10.          Educar als nens dels valors dels béns que ens ofereix els ecosistemes

11.          Apagui les llums que no s'estiguin utilitzant.

12.          Utilitzar bombetes de baix consum

13.          Afinar el motor del vehicle i evitar frenar o accelerar bruscament.

14.          Evitar l'ús de piles no recarregables.

15.          Tractar i reutilitzar l'aigua residual.

16.          Reciclar el màxim possible

17.          Evitar els envasos i empaquetatges no biodegradables

18.          Comprar fruita i verdura d'estació

19.          Participar en campanyes per cuidar al medi ambient

20.          REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR

Efectes a les nostres costes                                         

La mar ja esta molt propera a les cases de la primera fila de la platja. Si el nivell del mar pujara , la part de la primera fila quedaría inundada i les que van després també. A Oliva les plutges no son molt abundants, però ,una vegada es posa a ploure no para hasta d’aci uns dies. La vegada que més va ploure a Oliva va ser el 3 de novembre de 1987 es va produïr el rècord de 24 hores de pluja a Espanya: 817 litres en Oliva (Valencia), 1.000 en 30 hores.

A Oliva han pujat les temperaturas , per aixo no neva. L’ulima nevada va ser fa molts anys.

Celebrem el Dia de la Pau amb la construcció del Gran Arbre de la Vida que hem fet amb les manetes de tots i totes, però no sols les nostres, sinó les de totes aquelles persones que estan treballant tant per tindre cura de nosaltres.

Moltes gràcies a totes i a tots. Ací podeu veure el vídeo d'agraïment.

I acabem el dia amb un desig de pau en forma de lipdup: "entre totes i tots farem un món millor"

Rebem amb molta energia a la Federació de Tir amb Arc. Els cursos de 3r, 4t, 5é i 6é de primària gaudiran i aprendran d'aquest esport durant diverses sessions d'Educació Física.

Avui han començat les obres de remodelació de la pista emmarcades dins del Pla Edificant.

La comunitat educativa del CEIP Verge dels Desemparats i el poble d'Oliva en general estem d'enhorabona, per fi ha arribat la reedició del llibre "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet"

Un llibre amb 18 llegendes del nostre poble, recollides per Domenec Morell Fullana. En aquesta reedició les llegendes han estat revisades acuradament i s'ha inclòs una versió en castellà i una altra en anglés. I a més, hem comptat amb la col·laboració de 19 il·lustradors per fer d'aquest llibre un gran llibre. Fins i tot, Dani Miquel ens ha fet una cançó. Ací la teniu.

No se'l podeu perdre! Pròximament vos informarem d'on i quan podeu aconseguir-lo. Mentrestant ací teniu un vídeo promocional de "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet"

Des d'ací volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible aquest projecte.

La comunitat educativa del CEIP Verge dels Desemparats estem molt contents de l'acollida que ha rebut el llibre "Dotzena i mitja de llegendes del Pinet". I des d'ací volem donar-vos les gràcies a totes aquelles persones que l'heu adquirit i també animar-vos a les que encara no el teniu. Ací vos deixem un vídeo promocional que ha fet el nostre amic Pere Moll. Podeu aconseguir el vostre exemplar en la mateixa escola. Gràcies

By: Àngela

Que és l’empatia?

L’empatia, és com posar-se en la pell de l’altra persona, és una característica clau per iniciar i mantindre relacions sanes de qualsevol tipus, ja siga familiar, social, laboral o de parella. És important escoltar activament, comprendre sense jutgar i mostrar ajuda si és necessari. En resum es tracta de veure les coses des de la seua perspectiva deixant d’imposar les nostres creences e idees.

Gràcies a ella, ens será més fàcil identificar com se senten els altres, així com expressar quins són els nostres sentiments.

L’empatia és un art, una capacitat que permeteix sintonitzar amb els altres i fortaleir els nostres vínculs amb ells.

Simpatitzar no és empatitzar

És important diferenciar la simpatia de l’empatia. Segons el Diccionari de la Llengua Espanyola, la simpatia és “ l'inclinació afectiva entre persones, generalment espontània i mútua”, mentre que l’empatia és “el sentiment d'identificació amb alguna cosa o algú”.

Ser amable i carinyos amb els altres no ens converteix en empàtics, per a ser-lo hi ha que tractar de comprendre a l'altra persona des de la seua perspectiva i no des de la nostra.

4 claus per desenrotllar l’empatía

1. Entrenar la capacitat d’escoltar
-Per escoltar de veritat, deuríem estar atents al mensatje no literal i a la comunicació no verbal.
-No interrompre.
-No donar constantment la nostra opinió.
-Escoltar el mensatje sense jutgar.
-Ficsar-se en la comunicació no verbal.

Este últim punt és el més important, ja que ens dona pistes senzilles d'observar sobre el que realment sent aquesta persona.

2. Mantindre la calma i optar per la tranquil·litat.
Aprendre a mantindre la calma ens ajudarà a millorar la nostra empatia, ja que sense tranquil·litat la capacitat d'escoltar pot reduir-se.

3. Aposta per la paciencia.
Pot ser que en un inici ens negem inconscientment a comprendre a l'altre, però amb paciència, les possibilitats de aconseguir-ho són majors.

4. Pregunta per les emocions i no per les dades.
Quant més ens interessem per les emocions dels demès, més empàtics podrem ser.

Exemple: “Air en varen pujar el sol en el treball”, una persona poc empàtica o desinteressa podrà preguntar alguna cosa com “¿I que faràs ara? ¿treballaràs les mateixes hores?”.
Una persona més empàtica podrà preguntar alguna cosa així com, “¿I com el vas sentir? Imagine que estupendament. ¿T’apeteix celebrar-ho?”. És a dir, que mostraria major preocupació per el que la persona sent.

Etapes del desarroll empàtic

-Empatia emocional:
Es dona en el primer any de vida, quan el bebé encara no sap diferenciar qui li rodeja.

-Empatia cognitiva:
Sobre els 6 anys el xiquet sap que els seus sentiments i emocions són diferents de qui els rodeja. Ací escomença el desarroll de l’empatía com nosaltres la comprenem.

-Empatia entre els 10 y 12 anys:
L’empatia en la seua màxima expressió es presenta en la pubertat quant els xiquets són capaços, no sols de preocupar-se per qui els rodeja, sinó també per persones a qui no coneixen. Per exemple, apareix la preocupació social per qui no tenen menjar o sostre.

¿Per què volem xiquets empàtics?

La resposta és molt senzilla: Els xiquets empàtics és convertiran en adults empàtics i justament el que necessitem en aquest món és empatia. Un xiquet empàtic és capaç de distingir les emocions d'altres persones, posar-se en les seues sabates i actuar per ha consolar-les o ajudar-les. És fonamental com prevenció del bullying.

L’empatia és un pilar essencial en la lluita contra l'acós escolar. ¿Per què? Perquè un xiquet empàtic no serà un xiquet agressiu, sinó un xiquet que buscarà crear i mantindre amistats. Un xiquet que practica l’empatia és un xiquet que construix relacions. 

Bàsicament podríem dir que els xiquets empàtics són capaços de construir relacions sanes i solides. Serien capaços de canviar la societat. ¿I no és això el que desitgem? Fills convertits en adults responsables, sans, respectuosos i compassius? Una societat menys violenta, i més igualitària? Aquest camvit comença pels pares, en casa, a través dels valors i fomentar l’empatia.

Consells per ha fomentar l'empatia en els xiquets

-Donar exemple:
Si vols un fill empàtic, demostra tu també empatia. Com? Escoltant-lo i mostrant afecte quant tinga un problema o simplement no se senta bé.

-Otorgar importància a el que et comte:
Agafa el tems per a donar-li valor a cada paraula que isca de la boca del teu fill.

-Presta atenció als seus sentiments i no el jutges:
És important que els pares no jutgen. Per exemple dir "deixa de plorar per tonteríes", "pareixes un menut plorant així”...
Accepta que cada persona té les seues pròpies emocions i sentiments.
Expressa els teus sentiments i ajuda al teu fill a entendre-los.

-Consola al teu fill quant estiga trist.

-Parla amb ell:
Veure una peli, jugar o llegir un compte pot ser una bona oportunitat per ha posar-se en el lloc d'algun personatge i preguntar al seu fill que faria ell en tal o qual situació.

L’Empatia s’aprèn i es practica. Si el teu fill sent que tu eres empàtic amb ell, segurament intentarà imitar-te. Practicar l’empatia l'ajudarà a què esta resposta surja de forma natural front a les diferents circumstàncies que visca.

Creem un rocòdrom, un nou espai de joc en el pati de primària, al costat de la pista, gràcies al regal que ens va portar el patge reial a petició de les famílies. Moltes gràcies.

Amb la collita del nostre hortet escolar ajudem a les persones més necessitades. En aquesta ocasió portem 5 caixetes a través d'Emilio, un pare de l'escola.

Ací teniu algunes d'eixes persones, les quals ens han transmés el seu agraïment i la seua voluntat de en el futur poder vindre a l'escola a col·laborar en l'hortet. Podeu escoltar un àudio clicant en llegir més.