Notícies

AMPA

Escola

Classes

Tràmits

Dijous, 27 abril 2017 09:10

AARHUS (DINAMARCA)

 ERASMUS+ #ADETECE #2015-ESO1-KA101-014510Aarhus

 

Tot va començar quan vam llegir un article aparegut a una revista pedagògica que es titulava Trastorn per dèficit de naturalesa” que feia una entrevista a Richard Louv, autor del llibre “L’últim xiquet dels boscos”. En eixe llibre deia coses com

 
«Fins fa 30 anys, els nens jugaven entre els arbres o al camp. Els nens d'avui ja no poden anar amb els peus plens de fang, córrer fins a horitzons llunyans, penjar-se d'un arbre o recrear mons amb el que hi ha disponible a la natura. En només dues generacions, la infància ha perdut el seu llegat més preuat: el joc que es va inventar fa desenes de milers d'anys

 En els ambients controlats no hi ha veritable experimentació. Precisament el risc que és el que els pares volen evitar, és el que més ens ensenya i estimula la creativitat quan es tracta de trobar solucions »

Aquell article ens va fer veure la necessitat de tenir més contacte amb la natura i amb ell va nàixer el projecte dels “exploradors” que ara ens ha portat a explorar terres daneses.

 

SISTEMA EDUCATIU DANÉS

 A Dinamarca hi ha, abans de començar l’escolaritat obligatòria, 3 etapes:

 *Day Care, de 0 a 3 anys

 *Kindergarden, de 3 a 6 anys

 *Pre-primary, de 6 a 7

 A partir dels 7 anys ja comença la primària, amb escolaritat obligatòria. Tots aquests nivells depenen de l’ajuntament. L'educació secundària és responsabilitat de les províncies.

 Com a principis rectors, el sistema educatiu danés es basa en:

 *prendre les habilitats de cada alumne com a punt de partida per a l'enfocament de l'ensenyament,

 *avaluació interna contínua

 *participació dels estudiants a través dels consells d'estudiants

 L’escola que hem visitat té Day Care i Kindergarden

 Langenæsstien, com la resta de centres, ha de tenir (des de l’1 d'agost de 2004) un pla d'estudis pedagògics en el que es descriuràn els objectius en matèria d'aprenentatge dels nens i ha de garantir, per llei, un ambient bo i estimulant per a les criatures.

 Els plans d’estudis pels DC i pels KG són diferenciats i en ells es descriuran els objectius en matèria d'aprenentatge dels infants dins dels sis temes, així com els enfocaments pedagògics pertinents i activitats aplicades per assolir els objectius i la forma d'avaluar el pla d'estudis. Els sis temes són:

 *El desenvolupament personal integral de l'infant

 *Les competències socials

 *La llengua

 *El Cos i el moviment

 *La Natura i els fenòmens naturals

 *L’expressió dels valors culturals

 A més, ha d’aparèixer en el currículum pedagògic, la forma d’assegurar un ambient bo i estimulant per que les criatures s'integren en la tasca pedagògica. És igualment important l’entorn, que ha de ser considerat des de la seua perspectiva, des de la seua l'experiència. Això si, cada escoleta decideix com abordar el propi treball.

 La direcció de l’escola s'encarrega de preparar i publicar el pla d'estudis pedagògic i de la seua avaluació anual. Tanmateix és responsable de documentar si els enfocaments i les activitats triades acompleixen amb els objectius traçats.

 El consell local ha d'aprovar el pla d'estudis pedagògics i sobre la base de les avaluacions, l'Ajuntament decideix si dona una major aportació a l’entitat.

 

UN BON AMBIENT D’APRENENTATGE PER QUE L’ALUMNAT APRENGA

Allí vam conèixer l’escola Langenæsstien, que ens va sorprendre pel seu bon ambient d'aprenentatge.

No debades, el principi central en els que es basa és la creació d’un bon ambient d'aprenentatge en el que es desenvolupe la criatura, mogut per tres factors: professionalitat dels docents, la cooperació amb les famílies i l’entorn.

El bon ambient d'aprenentatge descansa sobre la funció de desenvolupament social del qual parla la seua legislació vigent

Hi ha molts materials naturals, i molt simples.

Valoren el que tenen, no demanen més. Saben explotar el que tenen.

Usen tots els materials que troben, siguen o no apropiats per les criatures (sota el nostre punt de vista: pals, ganivets, caixons, llaunes, fustes,...)

Tot el seu treball es basa en què necessita la criatura i quins repostes li podem proposar per que progresse

 

De tota aquesta experiència, que pensem que és essencial respecte l’ambient d’aprenentatge?

Ha de ser ric en materials, en espais, aprofitant els recursos que dona l’entorn (marjal, carritxar, hort de la bosca, motes,...)

Pel xiquet és essencial el contacte directe amb els animals, la natura, els boscos, rius, platja,...

Igualment, és essencial el contacte directe l’entorn social (ed. Viaria), cultural (museus, edificis), econòmic (tendes, comerços,...) 

 

PROFESSIONALITAT PEDAGÒGICA

Què ens han explicat?

Estructura organitzativa:

Hi ha treballant pedagogs, ajudants i estudiants en pràctiques, de manera que a cada grup (uns 14-15 criatures) hi ha entre 4 i 5 professionals

Qui pot treballar?: Es presenta currículum, i es passa una entrevista personal. S’ha de seguir els principis de la institució. La mitjana d’edat dels treballadors és d’uns 25 anys, doncs els més joves son els que tenen la mentalitat més oberta per treballar-hi

 Els principis de la institució son

 SISTEMA EDUCATIU DE LANGENÆSSTIEN, AARHUS

Fluir
El concepte de “flow” (fluir) es basa en una ponderació adequada, d’una banda, de les habilitats i potencialitats de l'infant i, de l'altra, els reptes i tasques que l'educador proporciona al nen. Això produeix un flux constant d'experiències per a l'aprenentatge.

Sostenibilitat
L'Espiral de Sostenibilitat ens indica un enfocament continu en el concepte de sostenibilitat, que inclou tres condicions; la sostenibilitat social, la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat econòmica

Concepte d’atenció

Mitjançant el qual observem les necessitats dels infants i les seves possibilitats de desenvolupament.

Principi del Joc

El principi del joc té tres aspectes: el pur joc del nen, la comprensió de les normes del joc i el joc controlat

 

Què hem vist?

Fan un treball molt organitzat, cada experiència que realitzen està molt coordinada. Hi treballen molts especialistes en molts camps i tots aporten la seua visió.

Van d’allò més senzill, els aspectes més bàsics per les criatures, a la complexitat.

Les experiències es dirigeixen a cada grup de criatures segons allò que necessiten.

No hi ha constriccions pel temps. Fas el que fas i uses el temps que uses. No es limiten les activitats a un horari. No hi ha un horari tancat.

No es fan les activitats per que toca, sinó per que ixen. Es sorprenen del que ix, i es deixen portar, flueixen. Les experiències son molt obertes.

Els factors externs, culturals, no influeixen en la seua tasca.

Es treballa molt en l’equip de mestres. Es molt bo treballant en parella pedagògica i està molt bé tindre ajudants i estudiants en pràctiques.

Tots tenen la mateixa línia pedagògica: la de l’escola.

Trobem a faltar la coordinació en aspectes bàsics com el recollir, ordenar, netejar, la higiene,... no netegen res

Es redueixen i es reutilitzen al màxim els residus, tot i que no es fa reciclatge.

Pensem que caldria respectar més els ritmes de les criatures, i destinar uns espais al descans de la migdiada. Hi h xiquets que necessiten descansar un poc més i no hi ha espais adequats per fer-ho.

L’horari dels mestres (que és diferent del de les criatures) és un poc caòtic: fan 30 hores distribuïdes per atendre l’horari dels xiquets.

No obrin els ulls ni les orelles a altres propostes pedagògiques.

Haurien de presentar a les visites i a que venen, saber qui ve i per a que, quin es el seu interès i per que ha anat allí.

Sempre estan jugant amb els xiquets.

 

De tota aquesta experiència, que pensem que és essencial respecte la professionalitat dels mestres?

Treballen en equip i son flexibles i oberts

Miren al xiquet

Tots van amb el mateix objectiu d’escola

Tots fan el mateix, cadascú al seu nivell

Disfruten fent les experiències

Segueixen la mateixa línia en la resolució de conflictes

S’acorden línies d’actuació

Si alguna cosa no funciona, s’abandona i se’n busca una altra.

 

RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

 

Què hem vist?

La relació amb les famílies és molt fluida i natural, no forcegen, és molt lliure i oberta, basada en la confiança en ambdós sentits, amb molta flexibilitat.

És una bona relació en la que parlen a tot hora, en el moment que toca. No els atura res i no tenen por a les famílies, doncs treballen conjuntament.

Es realitzen també tallers de formació per les famílies.

Hi ha una pantalla a l’entrada de l’escola en la que es famílies, quan deixen a la criatura, expliquen alguns aspectes que els afecten (si pateix alguna afecció,...) i quan els deixen i quan els recullen. Això dóna moltes possibilitats, sobretot per què immediatament la informació apareix al mòbil que porten els mestres, tot i que ens agradaria un tracte més directe.

Respecte el projecte de l’escola, els pares saben a que van, s’impliquen en festes i activitats.

Quan escolaritzen alumnat estranger, immigrants,... se’ls assimila a la cultura pròpia, sense tenir en compte la cultura d’origen.

Potser ens ha faltat saber si coneixen més profundament a les criatures, si hi ha algun treball inicial, tampoc sabem com son les relacions entre les famílies del grup classe, ni si hi ha consciència de grup classe entre les famílies. Pensem que caldria fer més treball de pertinença al grup i d’inclusió de les diferents cultures.

També ens ha cridat molt l’atenció la higiene de les criatures, potser pel tipus d’escolarització, molt arrelada a l’entorn natural, molt en contacte amb terra i aigua,...

De tota aquesta experiència, que pensem que és essencial respecte la relació famílies/escola?

La confiança, que la podem assolir obrint les portes.

La transparència, per la que es necessari obrir les portes.

El contacte permanent

La col·laboració per fer la millor escola possible

Entendre que l’escola és de totes i tots

La necessaria participació en les activitats.

 

ENTORN NATURAL

L’entorn en el que viuen és molt ric en natura i el sistema educatiu de Langenæsstien el te en compte i l’usa.

Usen molt els materials naturals

Aprofiten al màxim tot allò que els envolta. Tot es susceptible de convertir-se en un escenari d’aprenentatge

La natura és el lloc on es produeixen els aprenentatges més autèntics

S’aprèn per tot arreu, no sols a la classe

Tenen molts espais molt ben dotats de recursos i ben organitzats

Tot i això, tenen molt poc respecte per la natura. Caldria posar alguns límits: no trncar les plantes, recollir allò que s’embruta, no embrutar,...

Aprofiten l’entorn encara que està lluny (30-40’ d’autobús)

 

De tota aquesta experiència, que pensem que és essencial respecte la relació amb l’entorn

Pensem que allò essencial és traure-li tot el suc al context. El sistema educactiu s’harua de basar en l’entorn Natural, Social, Cultural i Econòmic.

No ens hauríem de quedar tancats a l’escola, i hauríem d’eixir constantment per aprendre del nostre entorn Natural, Social, Cultural i Econòmic.

L’escola ha de ser una part important d’eixe entorn

Sols es fa aprenentatge si hi ha interacció amb la realitat.

 

CONCLUSIONS

Em viscut una experiència en la que hem vist una escola en la que es treballa molt a gust. Hi ha molt de treball previ de definició de les tasques que dona molta seguretat en la feina, i molt de relax a l’hora d’executar-la.

L’escola flueix tota en un sentit, i el que arriba es deixa dur per eixe corrent.

Hem viscut felicitat, harmonia, tranquil·litat, confort, seguretat, suport dels companys, distres, varietat i complexitat en les tasques, organització, facilitat en el trebal, treball en equip, cooperació,... els grups son de tots.

 

IDEES IMPORTABLES:

 Sobre l’entorn i els materials: aprofitar al màxim l’entorn natural, social, cultural, econòmic,... i usar molts materials naturals.

 Sobre la pràctica docent: és important el treball sobre l’entorn, el treball en equip, conjunt, aprofitar l’entorn com a espais d’aprenentatges, i realitzar objectes que es queden a l’entorn, aprofitables per tothom. L‘escola és un agent important de la societat.

 Sobre el concepte d’escola: Analitzar quina escola som i cap on volem anar.

 SER: Quin model de persona volem fer?

 FER: Quin perfil de mestre necessitem?

 PENSAR: Quin currículum cal per bastir aquesta proposta?

 CONVIURE: Quines relacions bastim entre els agents implicats (famílies/escola)

En resum, qui som i on volem arribar.

 

Més en aquesta categoria: PRATO (ITALIA) »